als meus alumnes del grup 2008/09

Feia molt de temps que treballava amb xiquets i xiquetes. Era la meua passió. Un dia vaig decidir presentar-me a unes oposicions i convertir la meua vocació en una feina i després de tres anys de molt estudiar ho vaig aconseguir. Un dia calorós de juliol vaig anar a Valencia a triar l’escola on volia treballar. L’últim moment vaig canviar d’opinió i vaig decidir demanar el Primo de Rivera. Durant tot l’estiu, els dubtes i la por pel que anava a trobar, no em van deixar gaudir del meu aprovat en les oposicions. Setembre va aplegar i morta de vergonya vaig anar a treballar al meu nou cole. Allí casi tot el món es coneixia i tenia decidit quin curs anava a demanar. Jo, observava i esperava el meu torn. Finalment, la decisió no va ser meua, però anava a ser la tutora de 3r. B. La setmana següent vaig preparar la classe amb molta il•lusió i les primeres activitats que anaven a fer quan entrareu per primera vegada en la meua classe. El dia de la benvinguda va ser meravellós. Tenia una classe de 16 alumnes i 2 alumnes. Les xiquetes més guapes i els xics més guapos de totes les escoles del planeta Terra. Tenia 16 parells d’ullets mirant-me fixament i vaig ser conscient que era una persona molt afortunada. Els dies van anar passant i vaig començar a voler-vos tant que no m’ho podia creure. Recorde perfectament tots els dies que van compartir en classe, cada una de les preguntes que plantejàveu, les ploreres, les rialles, les vostres reflexions sobre la vida, l’amistat, l’amor... Per a mi cada dia de classe, de treball era un premi. Quan portaven un mes de classe, us vaig contar un conte que després sempre volíeu que vos tornara a contar. Us recordeu? Hi havia una vegada un poblet que tenia una escola molt menudeta. Un dia, el farmacèutic i la seua dona que eren els pares d’un xiquet d’eixa escola, van decidir fer un dinar per a celebrar que la mestra els havia dit que el seu fill era el més llest de l’escola. Una vegada que estaven tots a taula, el pare va proposar un brindis. - Amics, us hem convidat per que volem compartir amb vosaltres el que la mestra del nostre fill ens ha dit- Va dir la mare. - El que volem dir-vos és que el nostre fill és el més llest- va dir orgullós el pare. Un silenci va recórrer les taules i les mirades es van fixar en la mestra. A la fi, un pare va decidir parlar. - a nosaltres també ens ha dit això- va dir indignat. - I a nosaltres també- va dir una altra mare. Les mirades estaven encara clavades en la mestra que en cap moment va perdre el seu somriure. Va deixar que tots i totes parlarem i a la fi va decidir parlar. - Estimats pares i estimades mares. Quan vaig escriure les notes vaig dir exactament el que pense. Cada un dels vostres fills i filles és el més llest. Cada un dels vostres fills i filles és el millor. Cada un dels vostres fills i filles és el més especial. Però no l’únic llest, l’únic bo. Cada xiquet i xiqueta tenen unes qualitats que el fan especial, que el fan únic, que el fan irrepetible. Per exemple, Marta, és única llegint texts teatrals i interpretant, Belinda és única en discreció i en Anglès, Roser és única en matemàtiques i la seua personalitat és sorprenent per a la seua edat, Victoria és única en poesia, Laura en la redacció d’històries, Marina és única fent projectes i en dibuix, Nazaret és única en dolçor i en tindre un somriure d’àngel, Mireia és única per la seua capacitat de comprensió i de valorar l’amistat, Teresa és única en valorar les coses del seu poble, Saül és única en saber provocar sempre un somriure, Samuel és únic en transmetre afecte, Irene és única en la seua manera de ser espontània i extravertida, Anabel és única per la seua capacitat de superació i per la seua capacitat d’entusiasmar-se amb els projectes de classe, Núria és única en sensibilitat i en l’ordre de tot el que fa, Elena i Cayetana eren úniques compartint les inquietuds i les rialles de les seues companyes i la classe va perdre alegria quan se’n van anar, Espere que mai oblideu eixa màgia que van compartir durant dos anys i que a l’ institut us respecteu i no deixeu de banda a cap membre del grup, del grup tan meravellós que sou.